007d-1892 SORTIDA AMB PAPES-Editar-2

L’afany de trobar l’ésser íntim de les coses, de les persones i convertir l’objecte fotografiat en el meu espai, en un material sensible on queda enregistrada la mirada.

Quan miro, el temps s’atura, és el meu temps.

Vull una exposició precisa, una llum acurada, un nou material sensible, manipulable que permeti nous formats, nous registres. No em valen sempre les mateixes eines, els objectes van prenent forma com actors d’un espai personal. Així conflueixen reportatges estenopeics que envelleixen els retratats, imatges digitals que amplien exhibint els moments més íntims i papers emulsionats que es tenyeixen d’imatges reals.

Aquestes són les petites coses, que “amagades”, les que no són vistes ni evidents, les que formen part de la veritat que descobreixo, que tot amagant-me es reb/vela en la meva mirada.